L'estil Sanfeng de Taichi és una de les branques principals de les nombroses arts marcials practicades pels taoistes de Wudang, reclamant-se hereu directe dels ensenyaments originals de l'alquimista i monjo Zhang Sanfeng. Segons una coneguda llegenda, Zhang Sanfeng va idear la manera d'unificar els ensenyaments del taoisme, la medicina tradicional i les arts marcials en un sol conjunt després de ser testimoni de la lluita entre una garsa i una serp. A partir d'aquí, va dissenyar un mètode consistent en 13 postures, basat en la interacció dels pols complementaris Yin-Yang i que combinava harmònicament l'acció i la calma, que es va sumar a altres estils de boxa taoista transmesos exclusivament entre els monjos durant segles.
Basant el seu mètode en tretze postures essencials (que els antics taoistes creien llegades per Laozi o el mateix Emperador Groc), Zhang Sanfeng va adquirir una notable habilitat marcial, alhora que cultivava els mètodes de meditació per evolucionar físicament i espiritualment. Les tretze postures del seu estil (que ningú no pot assegurar que siguin les mateixes que les incloses actualment en tots els estils de Taichi), representen el nucli del Taiji taoista. A l'ampli territori de les muntanyes Wudang, trobem una tradició guerrera molt arrelada, fomentada directament per la secta de l'Estrella Polar, la qual ha anat recollint diferents tradicions marcials i ha inclòs les pràctiques de combat al cos teòric, amb estils molt famosos com el Taihequan, Xingjianquan, Baguazhang, Ziranzhang, Yinyangzhang, Meihuazhang, Songxi Quan, Lianhuanzhang, o formes amb armes molt prestigioses, com l'Esgrima de Wudang.
Amb el temps, els seguidors de Sanfeng, especialment els vinculats amb la família Song, van desenvolupar aquestes tretze tècniques per convertir-les en 72 moviments, i més endavant, en 108. Aquests cent vuit moviments són elaboracions, repeticions i variacions de les 13 postures originals. A aquest mètode se li va anomenar Wudang Sanfeng Taijiquan en record al seu fundador. D'acord amb la tradició, al Wudang Sanfeng Taijiquan trobem la quinta essència del Taoisme, els mètodes de longevitat i nutrició del Principi Vital provinents del corrent Huang-Lao (Emperador Groc i Laozi), les transformacions i mutacions del ritual del Pas de Yu i la Marxa sobre l'Óssa Major, els mètodes llegats per Ge Hong, el concepte de Gran Perfecció a l'Alquímia Interna de Zhang Sanfeng, els mètodes transmesos pels patriarques del Taoisme, el codi ètic dels taoistes i la transmissió dels més selectes estils d'arts marcials de la Xina.
El mètode original de Wudang no era anomenat Taichi (nom segurament encunyat per Wang Zongyue, deixeble de Zhang Sanfeng), però ja incloïa tots els conceptes teòrics essencials del Taiji, que són molt semblants als utilitzats per les escoles d'alquímia taoista. D'aquesta manera, trobem tres grans blocs integrats a la pràctica: L'aspecte marcial, que ensenya com controlar, derrotar, ferir o matar un adversari. Les tècniques de llarga vida, que volen atorgar longevitat i qualitat de vida. El cultiu de la Natura i la Destinació, segons les idees taoistes de meditació i quietud.
Text: Jordi Vilà
VOLS FER CLASSES PRESENCIALS A TERRASSA?